La capsa vermella

"La capsa vermella". Jaume Alzina

La  lectura de les cartes de mon pare del període 1937-1941, que el meu cosí Toni Alzina Esteva li va regalar/retornar pel seu 80é aniversari dins una capsa vermella, em mogueren a escriure el que sabia i recercar el que ignorava sobre ell i els seus avantpassats, amb l’excusa  del centenari del seu naixement.  

Entorn a la seva figura d’emprenedor agosarat, explorador de l’abisme empresarial, home visionari i avançat al seu temps, surten altres personatges de l’arbre genealògic també  interessants: El repadrí Paulí,  mort a la mar. El nostre besoncle Guillem Ferragut Alzamora, que emigrà a Puerto Rico i fou assassinat als vint-i-vuit anys. Bartomeu Alzamora emigrat a Guatemala i el seu fill Miguel, pintor i escultor avantguardista de gran projecció, mort també molt jove  per una bala perduda destinada a una altra persona. Josep i Antoni Ferragut, germans de Guillem i de sa padrina Antònia, emigrants a l’Alsàcia alemanya de principis del XX .  Però la història més sorprenent, la més enfora en el temps, és  la dels re-re-besavis Joan Alzina i Magdalena Mas que participaren al desafortunat assalt dels absolutistes a la Sala de l’Ajuntament de Capdepera   el 7 de novembre de 1823 quedant tot cremat.  Tampoc ens podem oblidar de les vinculacions de la nostra família amb Can March.    

I jo no volia deixar passar per alt el seu centenari sense una commemoració. Calia fer un recordatori de la pròpia història per no caure a l’oblit, per als que vendran i no sabran d’on. Per fer memòria col·lectiva, familiar en aquest cas, com a salvaguarda del patrimoni cultural  immaterial de la nostra  família.