Res no és el que sembla. L’ambigüitat i la inexistència (o la no-existència) són fonamentals en Pessoa, sobretot en el Llibre del desassossec i en el seu teatre (del nihilisme o de la metafísica), que aquí analitzem. Hem de destacar la influència de Luigi Pirandello, Boecio i Artaud.
En el cas de Magritte, a través de les relacions interculturals i interartístiques en la seva obra pictòrica arribem als mateixos camins, de manera que, fins i tot, ens oblidem que Magritte és un pintor, quan en realitat sembla més un poeta visual de la irrealitat (o de l'ambigüitat). Les etiquetes parlen «només» de surrealisme, però va molt més enllà: transgressió de la semiòtica, Clarividència (avançament a la realitat) o irrealitat.

Teófilo (Vicente Gil).