La interacció de l’home amb la terra és pròpia de quasi totes les cultures, però molt especialment de la cultura mediterrània. Des de ben antic, l’home ha conreat la terra fins a obtenir els recursos necessaris per sobreviure, i aquests recursos han anat evolucionant al llarg dels temps, fins a arribar a les hortalisses, cereals i fruiters que ens alimenten avui dia. A cada regió mediterrània, s’han produït adaptacions al clima, als substrats i a les condicions edàfiques existents, de les diferents espècies de cultiu, tant d’hortalissa com de fruiters. El resultat del procés de selecció que l’agricultor ha fet any rere any durant segles, seleccionant els millors fruits, els més adaptats a cada lloc de conreu, al clima de la regió i al paisatge que l’envolta, són las “varietats tradicionals”. I parlarem de varietats tradicionals, antigues o velles, per no utilitzar el terme autòctones, ja que, és molt probable que el seu origen silvestre, estigui situat en països molt llunyans al nostre.